Jaime Major Orella
Candidat del PP
Estilo,
vestuari i colors
El candidat Major Orella és totalment clàssic i
sobri. És un home tradicional que està a gust amb la seva imatge i possiblement
no vegi cap motiu pel qual hagi de canviar-la. No li agrada arriscar gens, i
menys amb el seu vestuari. Rarament experimenta amb nous colors i estampats en
camises i corbates i, per tant, sembla que sempre va vestit de la mateixa
manera.
Major Orella utilitza vestit jaqueta i corbata
pràcticament en totes les ocasions, siguin formals o informals. Per als seus
vestits utilitza codis molt estrictes de vestuari formal. Això és, combinacions
de vestits foscos amb camises blanques o molt clares, amb el que transmet una
imatge massa seriosa i estricta −el codi de màxima autoritat és vestit negre o
molt fosc amb camises blanques−. A més d'autoritat, el candidat transmet
sobrietat, classicisme i elegància. L'inconvenient és que pot generar amb el
seu vestuari una imatge molt poc propera que fins i tot li pot distanciar d'una
part dels seus votants. En rara ocasió es lleva la corbata, fins i tot la porta
en alguns mítings polítics, quan la majoria dels candidats la hi lleven per
relaxar el seu aspecte i crear una major proximitat amb la seva audiència. Si
li hem vist en algun acte públic, com en manifestacions, sense corbata, però
sempre amb un estil molt clàssic i sobri.
Utilitza per a les seves camises i corbates
diferents colors sense reparar sobre la tonalitat que més li pugui afavorir, ja
que porta colors freds(com el rosa o blau) i càlids (tonalitats en crema, o
vermell ataronjat i caoba per a corbates i alguna bufanda). El candidat del PP
hauria d'utilitzar sempre colors freds per harmonitzar amb el seu cabell i
barba amb cabells blancs. Té especial predilecció per corbates llises en
diferents tonalitats vermelles, que unit a la camisa blanca i vestit fosc fa
que sembli que va uniformat i la seva imatge sigui bastant reiterativa. Sabem
que el vermell és un color que transmet energia i impuls i que, precisament en
aquest candidat puguin ser qualitats importants. Però potser hauria de variar
els seus estampats i combinacions amb camises per no generar una imatge massa
monòtona.
Rostre
Respecte al seu cabell i barba, de nou ens
trobem amb una imatge molt clàssica amb un pentinat amb ratlla cap a un costat
alguna cosa *engominado. A més destaca el contrast entre la barba blanca i el
cabell fosc que hauria d'equilibrar més per harmonitzar el seu rostre i
transmetre una imatge una mica més jovial, alguna cosa que, dit de pas, li
ocorre també a Mariano Rajoy.
Llenguatge
no verbal
Paralingüística: el candidat del PP utilitza molt adequadament la
majoria dels aspectes paralingüístiques en les seves intervencions públiques:
manté sempre un to calmat, fa ús de la seva amabilitat, utilitza un volum mitjà
de la veu que transmet a més de manera ferma i segura, escull la velocitat
perfecta, és a dir ni lenta ni ràpida i el seu discurs és fluït. No obstant
això, falla en les modulacions de la veu, és a dir, que no puja i baixa el to per
emfatitzar algunes parts del seu discurs que vulgui ressaltar. Aquestes
modulacions són fonamentals per atrapar a l'audiència i despertar la seva
atenció i Major Orella, malgrat la seva experiència política, no les utilitza
adequadament, per la qual cosa el seu discurs, al marge del contingut del
mateix, pot resultar en ocasions serè, però alguna cosa monòton.
Llenguatge
gestual: finalment, en referència als
seus gestos, el candidat del PP es pot passar minuts del seu discurs amb les
mans creuades i recolzades sense
moure-les, que unit a la falta de modulació, fa
decaure-la atenció del discurs i transmet una imatge poc energètica. Sabem que
Major Orella és una persona tranquil·la, però això li ajudaria a donar més
força a les seves intervencions públiques.
Juan
Fernando López Aguilar
Candidat del PSOE
Vestuari,
colors
El candidat socialista adapta el seu estil a
cada ocasió i lloc. Li encanta canviar-se la camisa o la corbata per donar un
altre aire al seu aspecte més actual i cosmopolita. Varia, per tant, molt més
les seves opcions de vestuari i posseeix un bon fons d'armari i peces molt
combinables.
Utilitza vestits jaqueta en diferents colors,
més foscos o més clars, depenent de l'ocasió, que combina amb camises de
tonalitats mitjanes i fins i tot una mica més fosques que l'habitual per a un
polític. Rares vegades li veiem amb vestit fosc i camisa blanca o molt clara,
amb la qual cosa no crea un codi autoritari ni tan sobri com el del candidat
del PP.
No només prescindeix de la corbata en gairebé
tots els mítings, sinó que li podem veure amb la camisa arremangada i vestint
de negre de dalt a baix. Creiem que López Aguilar, en aquest sentit, intenta
deixar constància del seu estil reinventant codis de vestuari no habituals en
polítics. Això pot ser un arma de doble tall, ja que li permet donar un toc
actual a la seva imatge, però li pot restar serietat i credibilitat en alguna
ocasió.
Utilitza els colors adequats,
tonalitats mitjanes a les fosques i una gamma de colors freds que li sentin molt
bé per harmonitzar amb el seu aspecte físic (cabell fosc amb algun cabell blanc,
ulls foscos).
Rostre
La ratlla cap a un costat i el tall amb major
volum en les temples és encertat per al seu rostre allargat, però hauria de
deixar caure una mica més el seu cabell en el front per escurçar alguna cosa el
rostre i equilibrar-ho.
Llenguatge no verbal
Del seu paralingüística podem destacar la seva
simpatia, el seu adequat volum i modulacions de veu, creant els alts i baixos
adequats per al seu discurs. La seva veu és ferma i segura, encara que el gest
de vegades no li acompanyi, i el seu discurs fluid. Li falla la calma i la
serenitat que transmet el candidat del PP que fa, en ocasions, restar-li una
mica de credibilitat.
Respecte als gestos, utilitza constantment les
mans per acompanyar el seu discurs. Potser les mogui més del normal i sovint fa
gestos que poden denotar cert nerviosisme i restar-li credibilitat, com per
exemple, el col·locar els micròfons del faristol reiteradament. Això fa que,
juntament amb el seu paralingüística, el seu discurs resulti massa impetuós i
energètic. Poden ser ambdues característiques positives, però en alguna ocasió
li pot arribar a restar convenciment.