sábado, 18 de mayo de 2013

IMATGE CREATIVA


Funció de la imatge

Aquesta imatge creativa és un collage realitzat amb el programa Photoshop la qual, té la finalitat de ser portada d’una revista cultural.

Perquè l’hem triat

He triat fer aquesta imatge per què la seva finalitat és ser portada d’una revista. En aquesta podem veure una noia jove, ja que la revista podria ser per a joves artistes, una noia que està pensant i tinent idees al seu cap. Representa com un retrat de nosaltres mateixos avui en dia.

Anàlisi de la imatge

Anàlisi denotativa

En aquesta imatge es mostra una noia jove, pot ser estudiant, la qual literalment té papallones i peixos al seu cap. La noia és dibuixada en blanc i negre mentre que les seves idees i pensament són en color. Tota aquesta barreja d’esser humà  és representat sobre un fons blanc amb el qual s’entén bé cadascuna de les representacions dibuixades. La fotografia de la noia és realitzada des d’un pla central i la llum prové des d’un focus d’a dalt a la dreta. Podem observar una mica d’ombres imperfectes a la part esquerra del seu nas. La cara de la noia és una mica caricaturesca ja que a la vida real no pot tenir un ull més gran que l’altre, entre altres defectes representats a la imatge creativa.

Anàlisi connotativa

Pel que fa l’anàlisi connotatiu, no s’especifica cap lloc en concret de la imatge. És una fotografia treta d’internet la qual ha sigut retocada totalment amb el programa adient. Com he dit abans, la imatge és una mica caricaturesca ja que la meva intenció era que ningun se sentís al·ludit. He utilitzat la imatge de la dona per què penso que les dones donem moltes voltes al cap sobre la nostra vida, els nostres somnis, el estudis, el treball, la família, etc. També per això ella és representada en blanc i negre, d’aquesta manera transmet saturació, esgotament i podríem dir que una mica d’angoixa.  Els pensament i les idees en canvi són representats en color per tal que destaquin sobre la imatge i per demostrar que les nostres idees, desitjos, pensaments, somnis... són importants per a nosaltres. És una imatge amb dinamisme i moviment sobretot per aquestes representacions en color.
La meva idea era que aquesta imatge fos per una revista cultural per a joves artistes, amb la finalitat que pugui transmetre que tot allò que tenim al cap i que ens agradaria fer a la nostra vida, doncs ho féssim.


jueves, 16 de mayo de 2013

EL CÓMIC


El Còmic


Narració realitzada mitjançant una seqüència d'imatges juxtaposades de forma deliberada, que tenen com a objectiu transmetre una història, alhora que s'emporta una impressió estètica.
Alguns dibuixants de còmic el consideren el "novè art".

Estructura del còmic


VINYETA: En el llenguatge del còmic, és el requadre que conté les imatges dibuixades on es
desenvolupa la historia. 
Les vinyetes són la unitat mínima d'acció seqüencial en el desenvolupament d'un còmic


SEQÜÈNCIA: Conjunt de vinyetes que representen una acció completa (una escena).


CONTINENT: línies que delimiten l’espai total de la pàgina; poden ser:
     - Rectes 
     - Corbes 

El còmic i l'Storyboard


Còmic: narració realitzada mitjançant una seqüència d'imatges juxtaposades, que tenen l’objectiu de
transmetre una història.

Storyboard: conjunt d'il·lustracions mostrades en seqüència que serveixen de guia per entendre una
història, de previsualització d’una animació o seguir l'estructura d'una pel·lícula abans de realitzar-se.

Per realitzar un còmic també es fa un storyboard previ, que és com l'esbós del còmic amb dibuixos més simples, per ubicar com serà la seqüència, com serà cada dibuix, etc.


El llenguatge del còmic


El còmic, com a mitjà d'expressió artística, es caracteritza per la integració de text i imatge.
L'autor d'un còmic organitza la història que vol explicar distribuint-la en una sèrie d'espais o enquadraments anomenats vinyetes.


El text escrit sol anar tancat en el que coneixem com a globus o bafarada que serveix per integrar a la vinyeta el discurs o pensament dels personatges i el text del narrador. La forma de les bafarades depèn de la intencionalitat del contingut.



Elements del llenguatge del còmic

- VACIL·LACIONS (ca ... caram!). 

- ALLARGAMENTS DE PARAULES (cuidadooo!).

- FRASES INTERROMPUDES (i, de sobte ...). 

- EXPRESSIONS POPULARS (Córcholis! Hola, xato!). 

- FRASES CURTES, EXPRESSIONS, INTERROGACIONS... (Tinc gana!).

- SUBSTITUCIÓ DE PARAULES PER SIGNES(?,!!, *).

- ONOMATOPEIES Guau! Boom!)

El muntatge del còmic

El muntatge consisteix en ordenar i distribuir les vinyetes en l'espai disponible.
El muntatge analític presenta una mateixa acció en diverses vinyetes jugant amb diversos punts de vista o amb plans diferents.

Efecte travelling

L'efecte travelling 
s'aconsegueix 
 
representant en vinyetes 
 
successives un mateix 
personatge, allunyantse o apropant-se.





Enquadrament i tipus de plans


Enquadrament: Espai que delimita una vinyeta i  representa una acció o temps concret.

Tipus de plans o enquadraments:


Estereotips del còmic

MODEL FEMENÍ: bàsicament orientades als aspectes emocionals i afectius. Qualitats o trets: la bellesa, la tendresa, la indecisió, la dependència, la inseguretat, la seducció o la coqueteria.

MODEL MASCULÍ: prestigiós i poderós que subordina al femení. Se l'associa al rol de treballador esforçat que guanya el pa fora de casa exaltant-ne les virtuts de la força, la intel·ligència, la capacitat racional, l'autocontrol, la independència o la dominació.

Estereotips dels superherois

El contrast entre l'heroi i el seu alter ego és l'essència del misteri.
És el guardià del bé i de l'ordre.
És un venjador dels oprimits i s'erigeix en la némesi dels malvats.
Canvia l'uniforme, canvien els súper poders, canvien els enemics... però en definitiva tots els superherois van néixer sobre un esquema bàsic comú que es va modificant.

Els estereotips de les superdones

Wonder Woman procedia directament de la mitologia clàssica: filla de la reina Hippòlita de les Amazones. El seu autor W.M.Marston, un home del renaixement, un científic brillant i pioner del feminisme que va recomanar a un amic editor de crear una superheroïna per atreure les noies al món del còmic.




El manga

El Manga és la paraula japonesa per designar la historieta. Inclou una àmplia gamma de temes: acció-aventura, romanç, esports, drama, històric, comèdia, ciència-ficció, fantasia, misteri, terror, sexualitat, etc.
Des de la dècada de 1950, el manga s'ha tornat una part important de la indústria de l'editorial japonesa. A nivell mundial el manga cada vegada ha anat obtenint més popularitat.





Característiques del manga


Majoritàriament estan impresos en blanc i negre.
Personatges realistes amb els quals el públic s’hi pot identificar.
No existeixen els superherois tal i com els representa el còmic americà.
Personatges humans.
Les pàgines i panells es llegeixen de dreta a esquerra.
Els ulls grans dels personatges són una característica permanent del manga.

Cinema i còmic

Mitjans que expliquen històries a través d'imatges.
Cinema --> Passiu 
Còmic --> Actiu
Molts directors fan l'storyboard dels seus films, abans del rodatge.  

martes, 14 de mayo de 2013

COMPARACIÓ ENTRE POLÍTICS


Jaime Major Orella
Candidat del PP




Estilo, vestuari i colors

El candidat Major Orella és totalment clàssic i sobri. És un home tradicional que està a gust amb la seva imatge i possiblement no vegi cap motiu pel qual hagi de canviar-la. No li agrada arriscar gens, i menys amb el seu vestuari. Rarament experimenta amb nous colors i estampats en camises i corbates i, per tant, sembla que sempre va vestit de la mateixa manera.

Major Orella utilitza vestit jaqueta i corbata pràcticament en totes les ocasions, siguin formals o informals. Per als seus vestits utilitza codis molt estrictes de vestuari formal. Això és, combinacions de vestits foscos amb camises blanques o molt clares, amb el que transmet una imatge massa seriosa i estricta −el codi de màxima autoritat és vestit negre o molt fosc amb camises blanques−. A més d'autoritat, el candidat transmet sobrietat, classicisme i elegància. L'inconvenient és que pot generar amb el seu vestuari una imatge molt poc propera que fins i tot li pot distanciar d'una part dels seus votants. En rara ocasió es lleva la corbata, fins i tot la porta en alguns mítings polítics, quan la majoria dels candidats la hi lleven per relaxar el seu aspecte i crear una major proximitat amb la seva audiència. Si li hem vist en algun acte públic, com en manifestacions, sense corbata, però sempre amb un estil molt clàssic i sobri.

Utilitza per a les seves camises i corbates diferents colors sense reparar sobre la tonalitat que més li pugui afavorir, ja que porta colors freds(com el rosa o blau) i càlids (tonalitats en crema, o vermell ataronjat i caoba per a corbates i alguna bufanda). El candidat del PP hauria d'utilitzar sempre colors freds per harmonitzar amb el seu cabell i barba amb cabells blancs. Té especial predilecció per corbates llises en diferents tonalitats vermelles, que unit a la camisa blanca i vestit fosc fa que sembli que va uniformat i la seva imatge sigui bastant reiterativa. Sabem que el vermell és un color que transmet energia i impuls i que, precisament en aquest candidat puguin ser qualitats importants. Però potser hauria de variar els seus estampats i combinacions amb camises per no generar una imatge massa monòtona.

Rostre

Respecte al seu cabell i barba, de nou ens trobem amb una imatge molt clàssica amb un pentinat amb ratlla cap a un costat alguna cosa *engominado. A més destaca el contrast entre la barba blanca i el cabell fosc que hauria d'equilibrar més per harmonitzar el seu rostre i transmetre una imatge una mica més jovial, alguna cosa que, dit de pas, li ocorre també a Mariano Rajoy. 

Llenguatge no verbal

Paralingüística: el candidat del PP utilitza molt adequadament la majoria dels aspectes paralingüístiques en les seves intervencions públiques: manté sempre un to calmat, fa ús de la seva amabilitat, utilitza un volum mitjà de la veu que transmet a més de manera ferma i segura, escull la velocitat perfecta, és a dir ni lenta ni ràpida i el seu discurs és fluït. No obstant això, falla en les modulacions de la veu, és a dir, que no puja i baixa el to per emfatitzar algunes parts del seu discurs que vulgui ressaltar. Aquestes modulacions són fonamentals per atrapar a l'audiència i despertar la seva atenció i Major Orella, malgrat la seva experiència política, no les utilitza adequadament, per la qual cosa el seu discurs, al marge del contingut del mateix, pot resultar en ocasions serè, però alguna cosa monòton.

Llenguatge gestual: finalment, en referència als seus gestos, el candidat del PP es pot passar minuts del seu discurs amb les mans creuades i recolzades sense
moure-les, que unit a la falta de modulació, fa decaure-la atenció del discurs i transmet una imatge poc energètica. Sabem que Major Orella és una persona tranquil·la, però això li ajudaria a donar més força a les seves intervencions públiques.

Juan Fernando López Aguilar
Candidat del PSOE



Vestuari, colors

El candidat socialista adapta el seu estil a cada ocasió i lloc. Li encanta canviar-se la camisa o la corbata per donar un altre aire al seu aspecte més actual i cosmopolita. Varia, per tant, molt més les seves opcions de vestuari i posseeix un bon fons d'armari i peces molt combinables.

Utilitza vestits jaqueta en diferents colors, més foscos o més clars, depenent de l'ocasió, que combina amb camises de tonalitats mitjanes i fins i tot una mica més fosques que l'habitual per a un polític. Rares vegades li veiem amb vestit fosc i camisa blanca o molt clara, amb la qual cosa no crea un codi autoritari ni tan sobri com el del candidat del PP.

No només prescindeix de la corbata en gairebé tots els mítings, sinó que li podem veure amb la camisa arremangada i vestint de negre de dalt a baix. Creiem que López Aguilar, en aquest sentit, intenta deixar constància del seu estil reinventant codis de vestuari no habituals en polítics. Això pot ser un arma de doble tall, ja que li permet donar un toc actual a la seva imatge, però li pot restar serietat i credibilitat en alguna ocasió.

Utilitza els colors adequats, tonalitats mitjanes a les fosques i una gamma de colors freds que li sentin molt bé per harmonitzar amb el seu aspecte físic (cabell fosc amb algun cabell blanc, ulls foscos).

Rostre

La ratlla cap a un costat i el tall amb major volum en les temples és encertat per al seu rostre allargat, però hauria de deixar caure una mica més el seu cabell en el front per escurçar alguna cosa el rostre i equilibrar-ho.

Llenguatge no verbal

Del seu paralingüística podem destacar la seva simpatia, el seu adequat volum i modulacions de veu, creant els alts i baixos adequats per al seu discurs. La seva veu és ferma i segura, encara que el gest de vegades no li acompanyi, i el seu discurs fluid. Li falla la calma i la serenitat que transmet el candidat del PP que fa, en ocasions, restar-li una mica de credibilitat.

Respecte als gestos, utilitza constantment les mans per acompanyar el seu discurs. Potser les mogui més del normal i sovint fa gestos que poden denotar cert nerviosisme i restar-li credibilitat, com per exemple, el col·locar els micròfons del faristol reiteradament. Això fa que, juntament amb el seu paralingüística, el seu discurs resulti massa impetuós i energètic. Poden ser ambdues característiques positives, però en alguna ocasió li pot arribar a restar convenciment.

ESTEREOTIPS I CLIXÉ


Estereotip

Una imatge estructurada i acceptada per la majoria de les persones, com a representativa d’ un determinat colectiu. Aquesta imatge es forma a partir d’una concepció estàtica sobre les característiques generalitzades dels membres d’aquesta comunitat. 


Clixé

Frase, expressió, idea o acció que s’ha utilitzat en excés, fins a un punt que perd força i originalitat, especialment si en un principi va aparèixer com a quelcom innovador. Implica una falta de creativitat, originalitat i innovació.


Estereotips i imatges de gènere en publicitat 



Model femení de la publicitat: 

2 tipus de models:

Model femení en anuncis per dones:

       -Anuncis de la llar
       -Dona supeditada a l’home 
       -Fer la feina per ells 

ACTUALMENT:
La dona treballa fora de casaLa publicitat va dirigida a que puguin fer la feina més ràpid 

Model femení en anuncis per homes

      - Dona ingènua 
      - Amb menys capacitat intel·lectual 
      - Amb un bon físic 

HIPERTEXTUALITZACIÓ

La publicitat té una capacitat per construir un univers simbòlic, compleix una funció comercial i, al mateix temps, reforça els estereotips.  


“FEMINITZACIÓ HOMES”: Les fronteres entre els models d’home i de dona a la publicitat s’han desdibuixat a la publicitat, els homes s’han feminitzat, es preocupen molt més per la seva imatge.

NOUS ROLS FEMENINS: Nous estereotips aplicables a la dona:
  •     Funcions més importants als anuncis
  •     Més forta i segura
  •     Treballa i pot ocupar llocs de treball de responsabilitat 
  •     Iniciativa a l’amor
  •     Representa una bellesa més natural i real. 



Relació homes i dones a la publicitat (segons si existeix –o no- dominació i si la seva representació és explícita o implícita.)
  •     Paritària explícita: igualtat
  •     Paritària implícita: igualtat 
  •     Dominant explícita: submissió 
  •     Dominant implícita: dominació no visible 

COMPARACIÓ ESPANYA - PORTUGAL



Les imatges que serveixen de base per a aquest anunci són tres paisatges que representen a Portugal. Per mostrar-ho han divideixo el cartell en tres parts mostrant el Porto i Nord, Lisboa i Val de Teix i el centre de Portugal.
Aquesta imatge està tallada en vertical per reflectir tres llocs (mar-costa), en tres moments diferents del dia. Per altra banda la il·luminació del mar produeix un efecte de calma.

Composició

Línies: La imatge d'aquest cartell està divideixi per tres línies verticals que accentuen la separació dels tres paisatges que vol promocionar el cartell; Porto i Nord, Lisboa i val de Teix i el centre de Portugal. El conjunt d'edificis trenquen amb aquesta verticalitat creant una línia imaginària horitzontal entre el cel i la terra.
L'aire: El cel crea una predisposició d'aire que es trenca gràcies als textos col·locats en aquest camp. El mateix passa amb el mar i els textos on apariïn els noms dels llocs que es veuen representats.
La regla dels tres terços: Pràcticament inexistent
Simetria: Trobem simetria en la composició d'aquests elements.
Profunditat en el camp: L'existència d'una profunditat en el camp és perfectament visible. El mar, en un primer plànol, que ofereix una distància fins als llocs. Finalment, un tercer plànol que ens allunya àdhuc més, el cel.
Colors càlids/freds: Hi ha un contrast entre les dues primeres divisions amb la tercera. En les dos primers el color fred del blau predomina en canvi en la tercera trobem una barreja de colors càlids provocats pel capvespre.

Enquadrament:

Figures en moviment: Escassetat de figures en moviment.
Figures en perspectiva favorable: Perspectiva lineal.
Elements propers a la càmera:
1) Mar 2) Edificis 3) Cel

Elements il·luminats: Els edificis queden perfectament il·luminats. A més en la tercera divisió es pot observar la utilització de llum artificial per il·luminar la ciutat.
Joc de clarobscur: inexistent.
Aquest enquadrament vertical vol mostrar l'altura/dimensió a la qual pot arribar els llocs de Portugal. És un enquadrament amb molta connotació darrere.

Altres característiques

Enfocament total.
Pren/angle: a l'altura dels ulls.
Il·luminació i color. Forma i volum: Els paisatges estan perfectament il·luminats gràcies a la llum natural. En el tercer es contrasta amb la llum artificial de la nit però així i tot queden destacats els edificis de Portugal i també el mar.
Moviment: escàs

Morfologia

Punt: Els punts de llum de la tercera franja ofereixen colors càlids.
Línia: línia vertical rígida que marca el contorn de l'edifici i el paisatge urbà separant-ho del de la natura.
Plànol: tres plànols generals per delimitar els espais.
Forma: forma estructural lineal.
To: La dimensió espacial, la distància i la profunditat es poden percebre per les diferents tonalitats de blaves del mar amb el cel i en l'últim el calent groguenc-ataronjat.
Color: colors vius com a blaus i el verd de la natura; el blanc dels edificis i el contrast del groc-taronja de l'últim paisatge. Aquests dos últims creen un contrast dels colors. El blanc de les lletres destaca per sobre de la composició i els colors del logotip s'observen sense cap problema.
Textura: els edificis estan dins d'un marc format pel cel tènue i la textura dinàmica del mar.

Elements escalars

Segons la funció del cartell, la imatge tindrà un format i una mesuri en concret.

Eslògan

De l'eslògan de la campanya “Descobreixi Portugal. Un País que val per mil” podem analitzar que la seva tipografia formal i en majúscules ens envia un missatge seriós. A més amb el toc de l'opció “negreta” desvia més l'atenció al veritable missatge que volen fer veure al receptor.

Logotip

Situat en la cantonada esquerra superior. La seva grafia és de pal sec i subratllat per l'adreça web. El símbol, situat a la dreta, és un esquema del mapa de Portugal, en vermell i verd, colors de la bandera portuguesa, que tanquen, en la part superior, un sol, i en la part inferior, el mar.

Figures retòriques

Funció representativa-referencial: Hi ha una referència objectiva a Portugal: “Un país que val per mil”.
Funció poètica: Hipèrbole en la frase “Un país que val per mil”.

Connotació

El missatge que està darrere d'aquesta obra publicitària és de calma i tranquil·litat en zones costaneres del país portuguès.






Al contrari de la imatge de Portugal, la d'Espanya conté molt més moviment cusi que proporciona més dinamisme. La línia horitzontal formada per l'horitzó queda obstruïda gràcies a la figura vertical de l'edifici. Si recordem la de Portugal, l'horitzontalitat predominava per sobre de les línies horitzontals. Les línies inclinades de les fileres d'arbres per la part dreta i la barra de fusta per la part esquerra creen un efecte de seducció cap a les línies verticals de l'edifici.
Quant a l'aire, podria existir un buit entre els subjectes principals i els límits de l'enquadrament en la part esquerra superior de la imatge. Gràcies a l'eslògan desapareix aquest possible buit que podria existir entre els subjectes principals i els limitis de l'enquadrament. El mateix ocorre amb la de Portugal.
La regla dels tres terços és totalment usada en aquesta fotografia. El monument es troba perfectament col·locat per oferir-li tota l'atenció i ser protagonista del cartell. Aquest factor no existeix en la fotografia de Portugal.
La figura és asimètrica i inestable. La profunditat del camp és perfectament visible. Es visualitza l'horitzó i una gran quantitat d'elements.
Visualitzant els colors i l'efecte de la matinada podríem dir que es mostren colors frescos, típics d'un capvespre assolellat i calorós. En part es pot enllaçar amb els de Portugal per la sensació de calor i frescor que transmeten.
L'enquadrament és totalment igual que en el de Portugal. Les figures estan en ple moviment igual que els detalls de la faixa o la llum que creen molta mobilitat. Com a elements propers a la càmera trobem les persones i l'edifici. La col·locació dels personatges forma una piràmide a l'inrevés.
La il·luminació d'aquest cartell es troba principalment a l'edifici gràcies a uns suposats focus i també en el logotip.
Existeix un joc de clarobscur que en l'altre cartell no trobàvem.
En el cas d'aquesta imatge, l'enquadrament tal com podem observar és horitzontal. Això permet captar capta molt bé tots els elements importants de la imatge aportant-li força i vitalitat.
L'enfocament és selectiu. La mirada de l'espectador es dirigeix directament als elements focalitzats com l'edifici i les persones.
La presa es troba  en angle de 90º. El joc d'il·luminació podem distingir tres tipus:
1) La potent, dirigint la mirada cap als elements més importants que són l'edifici, les persones més properes a la càmera i el logotip.
2) La tènue per reflectir el cel.
3) La fosca per al sòl i el paisatge llunyà.
Per tant es fa una separació entre el cel i el sòl jugant amb les diverses tonalitats de violetes. La seva gradació és visible provocant una sensació de distància i profunditat.
Analitzant els elements morfològics veiem un punt col·locat al costat de la part superior de l'edifici. El que vol aquest punt és destacar el propi edifici quan acabem de llegir l'eslògan.
En aquest plànol general podem observar la superposició dels elements provocant una jerarquia.
Segons la seva funcionalitat tindrà un format o un altre.

Logotip

“I need Spain”. Tempta a la necessitat d'experimentar Espanya en la teva pròpia pell. El “jo” adquireix tota la seva força de persuasió. És una unificació entre logotip i eslògan.

Eslògan

Un primer eslògan és el que forma part també del logotip. Així i tot hi ha un segon, “Aquí les festes sempre acaben primerenc”. És una redundància.

Figures retòriques

Redundància del nom Espanya. El terme “primerenc” en el clarejar de la imatge aconsegueix un doble significat: aviat o a l'alba.