COMPARACIÓ ENTRE POLÍTICS

Jaime Major Orella

Candidat del PP

Estilo, vestuari i colors

El candidat Major Orella és totalment clàssic i sobri. És un home tradicional que està a gust amb la seva imatge i possiblement no vegi cap motiu pel qual hagi de canviar-la. No li agrada arriscar gens, i menys amb el seu vestuari. Rarament experimenta amb nous colors i estampats en camises i corbates i, per tant, sembla que sempre va vestit de la mateixa manera.

Major Orella utilitza vestit jaqueta i corbata pràcticament en totes les ocasions, siguin formals o informals. Per als seus vestits utilitza codis molt estrictes de vestuari formal. Això és, combinacions de vestits foscos amb camises blanques o molt clares, amb el que transmet una imatge massa seriosa i estricta −el codi de màxima autoritat és vestit negre o molt fosc amb camises blanques−. A més d'autoritat, el candidat transmet sobrietat, classicisme i elegància. L'inconvenient és que pot generar amb el seu vestuari una imatge molt poc propera que fins i tot li pot distanciar d'una part dels seus votants. En rara ocasió es lleva la corbata, fins i tot la porta en alguns mítings polítics, quan la majoria dels candidats la hi lleven per relaxar el seu aspecte i crear una major proximitat amb la seva audiència. Si li hem vist en algun acte públic, com en manifestacions, sense corbata, però sempre amb un estil molt clàssic i sobri.

Utilitza per a les seves camises i corbates diferents colors sense reparar sobre la tonalitat que més li pugui afavorir, ja que porta colors freds(com el rosa o blau) i càlids (tonalitats en crema, o vermell ataronjat i caoba per a corbates i alguna bufanda). El candidat del PP hauria d'utilitzar sempre colors freds per harmonitzar amb el seu cabell i barba amb cabells blancs. Té especial predilecció per corbates llises en diferents tonalitats vermelles, que unit a la camisa blanca i vestit fosc fa que sembli que va uniformat i la seva imatge sigui bastant reiterativa. Sabem que el vermell és un color que transmet energia i impuls i que, precisament en aquest candidat puguin ser qualitats importants. Però potser hauria de variar els seus estampats i combinacions amb camises per no generar una imatge massa monòtona.

Rostre

Respecte al seu cabell i barba, de nou ens trobem amb una imatge molt clàssica amb un pentinat amb ratlla cap a un costat alguna cosa *engominado. A més destaca el contrast entre la barba blanca i el cabell fosc que hauria d'equilibrar més per harmonitzar el seu rostre i transmetre una imatge una mica més jovial, alguna cosa que, dit de pas, li ocorre també a Mariano Rajoy. 

Llenguatge no verbal

Paralingüística: el candidat del PP utilitza molt adequadament la majoria dels aspectes paralingüístiques en les seves intervencions públiques: manté sempre un to calmat, fa ús de la seva amabilitat, utilitza un volum mitjà de la veu que transmet a més de manera ferma i segura, escull la velocitat perfecta, és a dir ni lenta ni ràpida i el seu discurs és fluït. No obstant això, falla en les modulacions de la veu, és a dir, que no puja i baixa el to per emfatitzar algunes parts del seu discurs que vulgui ressaltar. Aquestes modulacions són fonamentals per atrapar a l'audiència i despertar la seva atenció i Major Orella, malgrat la seva experiència política, no les utilitza adequadament, per la qual cosa el seu discurs, al marge del contingut del mateix, pot resultar en ocasions serè, però alguna cosa monòton.

Llenguatge gestual: finalment, en referència als seus gestos, el candidat del PP es pot passar minuts del seu discurs amb les mans creuades i recolzades sense
moure-les, que unit a la falta de modulació, fa decaure-la atenció del discurs i transmet una imatge poc energètica. Sabem que Major Orella és una persona tranquil·la, però això li ajudaria a donar més força a les seves intervencions públiques.

Juan Fernando López Aguilar

Candidat del PSOE

Vestuari, colors

El candidat socialista adapta el seu estil a cada ocasió i lloc. Li encanta canviar-se la camisa o la corbata per donar un altre aire al seu aspecte més actual i cosmopolita. Varia, per tant, molt més les seves opcions de vestuari i posseeix un bon fons d'armari i peces molt combinables.

Utilitza vestits jaqueta en diferents colors, més foscos o més clars, depenent de l'ocasió, que combina amb camises de tonalitats mitjanes i fins i tot una mica més fosques que l'habitual per a un polític. Rares vegades li veiem amb vestit fosc i camisa blanca o molt clara, amb la qual cosa no crea un codi autoritari ni tan sobri com el del candidat del PP.

No només prescindeix de la corbata en gairebé tots els mítings, sinó que li podem veure amb la camisa arremangada i vestint de negre de dalt a baix. Creiem que López Aguilar, en aquest sentit, intenta deixar constància del seu estil reinventant codis de vestuari no habituals en polítics. Això pot ser un arma de doble tall, ja que li permet donar un toc actual a la seva imatge, però li pot restar serietat i credibilitat en alguna ocasió.

Utilitza els colors adequats, tonalitats mitjanes a les fosques i una gamma de colors freds que li sentin molt bé per harmonitzar amb el seu aspecte físic (cabell fosc amb algun cabell blanc, ulls foscos).

Rostre

La ratlla cap a un costat i el tall amb major volum en les temples és encertat per al seu rostre allargat, però hauria de deixar caure una mica més el seu cabell en el front per escurçar alguna cosa el rostre i equilibrar-ho.

Llenguatge no verbal

Del seu paralingüística podem destacar la seva simpatia, el seu adequat volum i modulacions de veu, creant els alts i baixos adequats per al seu discurs. La seva veu és ferma i segura, encara que el gest de vegades no li acompanyi, i el seu discurs fluid. Li falla la calma i la serenitat que transmet el candidat del PP que fa, en ocasions, restar-li una mica de credibilitat.

Respecte als gestos, utilitza constantment les mans per acompanyar el seu discurs. Potser les mogui més del normal i sovint fa gestos que poden denotar cert nerviosisme i restar-li credibilitat, com per exemple, el col·locar els micròfons del faristol reiteradament. Això fa que, juntament amb el seu paralingüística, el seu discurs resulti massa impetuós i energètic. Poden ser ambdues característiques positives, però en alguna ocasió li pot arribar a restar convenciment.