Composició i Enquadrament

Composició

Es denomina composició a la distribució dels elements que intervenen en una imatge dins de l'enquadrament. Això es realitza a partir del format de la imatge i d'acord amb la intencionalitat semàntica.

Línies

1. Línies verticals. Produeixen una sensació de vida i suggereixen certa situació de quietud i de vigilància. S'associen a una situació d'estabilitat. 
2. Línies Horitzontals. Produeixen una sensació de pau, de quietud, de serenitat i de vegades de mort. Les línies horitzontals de la mateixa manera que les línies verticals, s'associen a una situació d'estabilitat. 
3. Línies Inclinades. Produeixen una sensació de dinamisme, de moviment, d'agitació i de perill. En general, les línies inclinades donen relleu i sensació de continuïtat a les imatges.
4. Línies Corbes. Les línies corbes igual que les línies inclinades proporcionen un ritme més dinàmic a les seqüències de vídeo i resulten més agradables que les línies verticals i les línies horitzontals. 

L'aire
Es denomina aire a l'espai més o menys buit que es deixa entre els subjectes principals que apareixen en una imatge i els límits de l'enquadrament.

Regla dels terços

És una de les principals regles de la composició. Els personatges o objectes principals han d'estar col·locats en les interseccions resultants de dividir la pantalla en tres parts iguals de manera vertical i de manera horitzontal.

• Simetria. Es produeix quan un enquadrament apareix repetit un element de manera que un d'ells sembla el reflex de l'altre en un mirall. Resulten monòtones. 
• Asimetria. Són més dinàmiques, produeixen una sensació d'inestabilitat i poden generar més tensió dramàtica. 

Profunditat

• Gran profunditat de camp 
• Poca profunditat de camp

Colors
1. Colors càlids

2. Colors freds

Enquadrament

L'enquadrament és l'espai delimitat pel rectangle que s'interposa entre l'ull humà i els objectes o personatges que volen ser captats amb la càmera. Tot enquadrament és allò que el fotògraf situa dins de la fotografia, la porció d'escena que elegeix captar. Davant d'un mateix motiu cada fotògraf pot elegir fer una fotografia diferent captant un o altre element.
Les seves finalitats són:

• Descriptiva: es pretén presentar la realitat amb una visió objectiva, introduir-nos en el món en què es desenvolupa l'acció. Els enquadraments descriptius cerquen plans llargs i moviments apropiats.
• Narrativa: es vol donar els elements necessaris per a que s'entengui objectivament l'acció. Són enquadraments funcionals i la seva durada ha de ser l'estrictament necessària.
• Expressiva: es busca introduir més a l'espectador en el món d'allò narrat o fer-li entendre el punt de vista del director. Són enquadraments més subjectius. Cal que es subordinin a la narració del film.
• Simbòlica: es busca introduir dins de l'enquadrament uns elements que subratllin, expliquin, donin profunditat psicològica, etc., a l'acció, personatges o objectes presentats. 

La finalitat que ha d'aconseguir la composició de la imatge en un enquadrament és que la mirada de l'espectador trobi amb rapidesa i precisió l'objecte important i en comprengui de forma suficient el significat. La composició ha d'establir un centre d'atenció.
Allò que crida més l'atenció en un enquadrament és:

• les figures o objectes en moviment, amb un moviment més ràpid que els altres.
• les figures que veiem en una perspectiva favorable. 
• allò que és més proper a la càmera.
• allò que està il·luminat.
• alguna cosa obscura envoltada d'una gran claredat.

Una altra finalitat important de la composició és l'equilibri de línies, superfícies, volums i espai en torn al centre d'atenció, excepte que, per raons dramàtiques, expressives o simbòliques, interessi el desequilibri.

Col·locació dels objectes dins de l'enquadrament

En aquests punts és on es concentra per defecte l'interès de l'espectador i és on hem de col·locar el motiu que desitgem ressaltar en les nostres fotografies. D'aquesta forma neix l'anomenada regla dels terços, que ens indica que si dividim la imatge a parts iguals per dos línies horitzontals i dues verticals, els quatre punts d'intersecció d'aquestes línies són els que major atenció rebran de l'espectador .

Enfocament total o selectiu

L'enfocament és un altre dels elements fonamentals per dirigir l'atenció de l'espectador i fer ressaltar els motius de les nostres composicions.

Perspectiva i angle de la presa

L'ésser humà està acostumat a veure les coses des d'aproximadament 1,60 m. d'altura i de front. Les imatges així es capten de forma clara i descriptiva, si bé no aporten cap originalitat.
La variació del punt de vista aporta perspectives diferents amb elements inesperats que sovint capten més l'atenció.
Existeixen certes tècniques utilitzades entre els fotògrafs:

El picat consisteix en fotografiar un motiu des de dalt cap a baix i ajuda a fer ressaltar com són de petits certs objectes, ja que proporciona un punt de vista de superioritat. Alhora és contraproduent en general el seu ús en fotografia de persones (especialment nens) o animals perquè ajuda a veure'ls com a inferiors, els resta importància i, a més, si es fotografia de prop pot deformar les proporcions del cap respecte al cos.


El Zenital: És quan la imatge es pren en un angle perpendicular respecte al terra, és a dir, a 90o.

El contrapicat és la perspectiva contrària al picat, és a dir, consisteix a fotografiar un motiu des de baix cap a dalt i ajuda a fer ressaltar la grandiositat d'un element. Se sol utilitzar per fotografiar edificis o monuments i també deforma la perspectiva accentuant-ne aquest efecte com més a prop se sigui del motiu.

La presa a ran consisteix en treure la fotografia a ran de terra o de l'objecte i ajuda a sorprendre l'espectador amb imatges que un ésser humà no acostuma a veure ja que no se sol col·locar en aquest nivell de visió. Aquest angle se sol utilitzar per fotografiar motius petits en el seu entorn natural.

Il·luminació i color. Forma i volum  

El control de la llum i el color per part del fotògraf és una altra eina poderosa a l'hora de transmetre sensacions que van més enllà de la percepció visual i per dirigir l'atenció.

El moviment

És un dels principals motors d'expressivitat en la fotografia.
L'expressió del moviment s'aconsegueix actuant sobre l'obturador, el diafragma i combinant aquests elements amb d'altres com l'enfocament selectiu.
Els dos efectes més habituals respecte al moviment són:

Congelació de moviment, es a dir, aconseguir que una imatge dalt dinamisme en ple moviment aparegui com congelada en mig d'aquest moviment de manera que proporcioni a l'espectador la visió d'un instant que l'ésser humà no capta de forma separada i estàtica.

Desplaçament, és a dir, ajustar un temps d'exposició prou lent a la càmera com perquè el moviment del motiu a fotografiar, que està en moviment, aparegui desplaçat dins d'una foto en la qual totes les altres coses apareixen nítidament.